dimarts, 25 de març de 2008

De la llibertat, encara ( i l'aigua que baixa)

A l'institut quan era jove debatiem sobre la llibertat, és un tema que no s'acaba.
És un tema sempre calent, que provoca respostes . Sino mireu : "
No havia reflexionat que la llibertat s'exerceix i s'apren. Estic d'acord, i tambè hem pregunto ... però d'on surgeix la necessitat de cercar la llibertat? és només d'uns pocs que no neixem lliures?... no estariem tots determinats a priori per la nostra eduacació i cultura, com a mínim? no tendriem tots la necessitat d'anar més enllà del nostres programes mentals, socials i culturals? d'exercir la nostra pròpia identitat com éssers únics i irrepetibles? ... no estaria la diferència entre uns i altres en la elecció d'esforçar-se per aprendre la llibertat o acomodar-se en un mediocre conegut?
"

Preguntes fundacionals, respondre és viure , és exercir la pròpia llibertat. Massa perquè surti bé , inevitable provar-ho.

D'on surgeix la necessitat de cercar la llibertat ? - em pregunten
De la nostra constitució mateixa - contesto
M'explico : A diferencia dels altres animals la vida humana és pot guanyar i és pot perdre. El marge per les altres especies és molt més estret : si és donen unes determinades condicions la especie pot prosperar - a copia de lluitar, es clar - , sino a correr, l'especie desapareix.
És pot adaptar - em direu.
No pas en una generació , l'evolució genetica és molt lenta , a ritme de mil·lenis. - contesto.
L'homo sapiens és un essser obert en un grau molt superior a altres especies, excepte els virus i els microbis.
El camí no està fet, s'ha de triar. Això és la font de les possibilitats i dels conflictes.
Les possibilitats les demostren la genialitat de les creacions i les adaptacions humanes en el temps, en l'espai, i en les circumstancies mes variades. Un exemple extrem d'això, és que alguns presoners dels camps de concentració nazis, van sortir enfortits de l'experiencia.És un fet, que no justifica les barabaritats.
Els conflictes...les vides d'una manera o altre perdudes, la manifestació de la ignorancia. Einstein va dir que no estava segur de la infinitat de l'univers - després s'ha sapigut que no ho és d'infint sino...només brutalment gros ! - en canvi si que ho estava de la infinitud de la estupidesa humana.
La recerca de la llibertat és la necesitat humana d'aprendre a triar el camí, una gran necessitat : hi ha la vida en joc. I creu-me , apreciada C., tan de bó, fos el problema d'una minoria que no neixem lliures, es una questió de la nostra condició, es pot afrontar o amagar el cap sota l'ala però ningú s'en escapa.

Ho torno a dir : no neixem lliures, neixem amb la potencialitat d'esdevenir-ho.



Parafrasis.

Ja els grecs deien que les idees son poques, les formes moltes. En el fons saber i pensar és una continua i renovada parafrasi, una recapitulació peramnent. Recapitular és comprendre, comprendre és relacionar, comprendre és inventar par a mi mateix, fer-ho meu.
La reina de cors m'envia una parafrasi d'una entrada : collonut !
I si faras molt bé de nodrir-te del llibre d'en Panikar.
La parafrasi diu així :
"
El malentès Caos com a desordre i no com a un ordre diferent al esperat, on les bifurcacions i les possibilitats estan servides, en la direcció de quelcom més integrador i abarcador, emergència d'alguna cosa nova, diferències que engendren diferències (definició de Caos segons E.Lorenz, el teòric i meteoròleg que va plantejar el famòs "efecte papallona":-)




dimecres, 19 de març de 2008

Gogogol.

Ho acabo d'aprendre : un gogogol és un numero tan gran que no cabria escrit a l'univers, m'ho ha explicat en Jordi. Tenim unes converses tan interessants, jo i ell !!!
Qui és que es dedica a imaginar coses de d'aquestes ?
Quina enveja !!!
Vindrà un dia que miraré al meu voltant i descobriré que em paguen per imaginar coses utils i coses inutils. Amb les utils farè diners, amb les inutils m'hi divertiré.
Imaginar és imaginar, l'utilitat o no, és una valoració posterior .

dimecres, 12 de març de 2008

Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell i cul verd i va dir : "kdafñlsdfkj " perquè anava tou i parlavà enfarfegat. No l'entenia ni deu, ni la seva dona, ni el seu home - era bi- - ni la noia de la panaderia, ni els seus subdits, ni els seus consellers. Els seus enemics tampoc l'entenien però no era per això.En fi que ningú l'entenia. De fet ell no ho sabia però no s'entenia ni a ell mateix, i com que no s'entenia ni a ell mateix quan volia veure aigua demanava un cubata; quan volia coca-cola, un vas de vi; quan volia un suc, cervesa per això era el rei del nas vermell. I el cul verd ? perquè li deien el rei del cul verd ? perquè era un immadur !!!

Node.

“Allò que anomenem desordre és, abans que res, un ordre diferent al que esperàvem. Cal assumir la pluralitat d’ordres. Amb el nostre hàbit de privilegiar un determinat ordre reprimim el corresponent desordre, es a dir, reprimim la infinitat de les alternatives, en suma, reprimim el pluralisme.”

“Aproximacion al Origen”, Salvador Paniker


Hi ha molt a comentar, sobre la frase mateixa, sobre l'autor, sobre el llibre, sobre les implicaions del que diu, massa per avui, però podria ser que fos un leiv-motif ocult de les vuitcentes cares. He titulat l'entrada "node" perquè aquesta frase és una creença-node, una creença generadora de creences.


dimarts, 11 de març de 2008

LLibertat...o no.

La declaració universal dels drets de l'home diu : " Els homes neixem lliures...." Ja l'hem cagada.
M'explico.
Ja sé, però val la pena redir-ho, que quan aquesta declaració fou formulada, la societat era, encara, pseudo- feudal i valia molt la pena subratllar el fet que la dignitat de cada persona - la declaració diu homes, el feminisme encara no habia arribat - és sustentava en el fet mateix d'existir, d'haber nascut. Era una proclama per la dignitat i reconeixement de tota persona abans de llur condició o situació. Imprescindible dir-ho, chapeau !! pels que ho van moure.
Però el temps passa, les circumstancies canvien i els sentits subtilment, una mica cada dia, pas a pas sense fressa, sense pressa però sense pausa, els sentits, deia, muten. Arrelats en un altre temps transformen el sentit, es a dir, es mouen en una altre direcció. Sentit tan vol dir significat com direcció.
Aviu aquesta frase de tanta importancia històrica per les lluites per la dignitat, ha esdevingut un malentes de consequencies catastrofiques.
Si algú pensa que ja és lliure - com ens fa saber la declaració - lluitarà per construir la seva llibertat ?
Evidentment no, ningu lluita per allò que ja té.
Les persones no neixem lliures, neixem amb el potencial d'esdevenir-ho. La llibertat no és res que es tingui com qui té un abric o una llibreta, la llibertat s'exerceix i s'apren. La llibertat no és regala, es una tasca a fer.

dissabte, 8 de març de 2008

perillosa.

L'altre dia vaig anar a la oficina d'hisenda. Aviat existiré fiscalment, estic content que salto. L'oficina té un detector de metalls a l'entrada com si fos un aeroport. Es ben veritat que hi ha una suelta una colla de carcamals que poden fer una atzagaida a qualsevol lloc, també ho és que a vegades és dificl saber on acaba la seguretat i comença la paranoia. En fi coses que passen. No en faig fer cabal, un moment després sonava l'alarma, alarmat jo, em vaig quedar mirant el de seguretat aquell i li vaig dir compungit : " el mobil..." Ell molt profesional va contestar : " has de deixar les coses de metall a la gaveta".
Al cap d'una estona jo estava esperant que el funcionari que m'atenia, un home alt amb cabells grisos i cara de sentir-se culpable, acabés de bussejar en la normativa fiscal per esbrinar un detallet que m'afecta...o no, que per això ho habia de buscar.
Jo estava esperant quan vaig veure entra un conegut que com jo va entrar despistat i fa fer sonar l'alarma. Mentre retirava la seva bossa del detector li vaig dir
amb to de broma i veu alta, quasi cridant perquè em sentís - estava a una distancia d'uns deu metres a l'altre banda de l'oficina : "No se pas que hi deus portar ? - referint-me a la bossa.
Ell va aixecar el cap i molt serios contestà : " ui,una llibreta molt perillosa".
Encara ric.


divendres, 7 de març de 2008

Dreta i esquerra, ara que hi ha eleccions.

La politica m'atreu.
Parlar de política i no dir el que ja està dit dos o tres mil vegades, costa.
El mal de l'esquerra és l'autocomplaença, el de la dreta , l'egoisme i l'afany de lucre...
Les persones creixem, florim i fructifiquem amb una barreja de reconeixement, exigencia i bon humor. El mestre en diu ferocitat, tendresa i trapelleria .
A les mentalitats d'esquerres els falta exigencia, a les de dretes tendresa ...
Per sort, del bon humor ningú se'n ocupa, només ens faltaria tenir que aguantar que ens volguessin fer riure ...
Hi ha una cosa més contradictoria que un humorista municipal ?
Que hi hagi polítics que fan riure és una altre cosa.

 
Contatori per sitocontadores web