Discernir.

Discernir és un indicador de consciencia.
No saber-ne un indicador de grolleria.

Una cosa es usar i l'altre consumir.
Una cosa es prosperar i l'altre l'afany de lucre.
Saps distinguir-les ?

Missatge de Montse M.

La vida és curta.
Trenca les regles.
Perdona ràpid.
Fes petons lentament.
Estima de manera veritable.
Riu incontrolablememnt.
I mai t'arrepenteixis de res que t'hagi fet somriure.
La vida pot no ser la festa que esperem, però mentre estem aquí... hauríem de ballar.

Desig

Que siguis tan feliç com vaig somiar que ho erem junts.

Aforismes de temporada.

Si no hi haguès tants historiadors, la memòria històrica no interessaria a quasi ningú.

* * *

* * * *

El futur és alguna cosa que no imaginem.

Podriem però no en sabem.

* * *

* * * *

He tingut la temtació d'escriure

"podrieu però no en sabeu".

Si les temtacions fossin de franc,

No en deixaria passar cap sens caure-hi

de quatre grapes amb gust i ganes.

Madurar es aprendre que no hi ha res de franc.

* * *

* * * *

Hi ha quatre classes de capacitats :

les que tens,

les que no tens,

les que aprens,

i les que perfecciones.

* * *

* * * *

Jo se moltes coses,

puc fer raonaments fins i complexes,

puc agafar un aire sofisticat,

puc escriure paraules belles i sonants

amb aires de trascendencia i importancia.

Però, tu tens alegria de viure a cor que vols,

com t'envego !!

Ho vaig saber l'altre dia,

quan discretament, sense que t'en adonessis,

et mirava els pits .

* * *

* * * *

Coses que arriben.

Sovint amics o coneguts m'envien coses que troben per internet. Si m'ne envien masses em canso, de tan en tan però arriben coses amb gracia. Com avui :


'En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí en algunos años tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para que sirven'.

Dr. Drauzio Varella

Jo també jugo : Sis anotacions sobre la crisi.

1 És una crisi ètica. Quan l'objectiu principal és fer diners, se'n fan. Em permeto subratllar que “fer diners” és un objectiu, “fer diners de forma solvent” es un altre. Els fets demostren que l'objectiu real era “fer diners”.

2 Oblideu tota comparació amb la crisi del 29. És lògic buscar referents al passat però les circumstancies actuals son diferents. El 1929 no hi havia potencies emergents – el famós Brasil-Rusia-India-China -, no hi havia ordinadors, ni Internet, ni televisió no hi havia ni la pressió de les qüestions mediambientals, ni la pressió demogràfica actual. Estats units era una potencia emergent avui és el país més endeutat del planeta. Mirem al passat perquè és el que tenim i d'una manera o altre cal canalitzar la ansietat però la història no és repeteix. El moment històric es molt diferent.

3 No és possible entendre aquesta crisi sense entendre – ni que sigui vagament – el mercat de derivats financers. El 99 % de les persones no l'entenem ni vagament. És per tan també una crisi de comprensió. Unes minories molt influents han posat en marxa un mecanisme nou que no respon a la lògica del passat. Si només haguessin fet fallida unes quantes hipoteques, rai !! Lectura recomanada : “La era de la informacion vol 1 : la sociedad red, Manel Castells” Hi ha un capítol sencer dedicat als derivats financers. A la Vanguardia escriu una periodista nord-americana que es diu Naomi Prims, és la que sap i s'atreveix. Que saben segur que ni ha d'altres.

4 Els governs fan el que poden. Els capitals circulen lliurement pel planeta forà de l'esfera governamental, i això seguira així per més que es reguli. Els governs no estan al marge de la influencia dels moviments dels capitals sinó molt influïts per ells. Ara, els polítics d'alt nivell acaben la seva vida professional al servei d'alguna multinacional o fons d'inversió. Dit això, ara ve una onada reguladora, tan si és bo com dolent que això el temps ho dirà.

5 A mig i llarg termini, la influencia més important d'aquesta crisi serà la pèrdua de prestigi del actual ordre de coses : el capitalisme consumista – que no el mercat . La visió del món basada en l'economitis com si la vida humana fos una qüestió exclusivament material. Fa dos-cents anys l'economia era capitalista però no pas consumista. Molta atenció a les frases que contenen el nom consum o el verb consumir, acostumen a tenir un to doctrinari, fa riure perquè sinó faria plorar, veure com els creadors d'opinió – inclosos els progressistes – ens conviden a consumir – consumir és molt diferent d'usar – sota l'amenaça de tota mena de desastres sinó ho fem. Altre cop la pèrdua de sentit. Com més llarga i profunda sigui aquesta crisi més gran serà la neteja. La mare terra en dirà bé. Visca la crisi !

6 Un pronostic. Aquesta crisi en la seva dimensió humana – en la seva dimensió econòmica, no ho sé - durarà vint o trenta anys, quan acabi, el món haurà canviat. Això que veiem avui, és el principi de la fi. Ara tindrem l'ocasió de comprovar que és realment una crisi, més enllà de la retòrica. Poseu en marxa la vostra capacitat de sorpresa – per bé i per mal - la necessitareu. El futur serà com encara no imaginem. La realitat és no-lineal, les prediccions acostumen a fallar. Si fa tres anys algú ens hagués dit que un govern republicà als Estats units nacionalitzaria parcialment la banca, ni l'hauríem escoltat de tan llunyana que era la idea, i mireu on som.

P.E : M'està passant pel cap la idea de crear un club d'amants de la crisi. La seva finalitat serà riure's de la crisi i la histèria col·lectiva tan com aprendre a fruir-ne. El que és jo ja m'he apuntat a un taller de teràpia del riure. Em pregunto : com es fa per fruir d'una crisi com aquesta ? Penseu que si tornéssim al nivell de renda de fa trenta o quaranta anys – quan jo era petit – tampoc seria tan greu. Vivíem d'una manera més saludablement austera però no ens faltava res del que necessitàvem per viure i tinc la impressió que teníem més oportunitats de ser feliços que ara, no teníem tantes coses que ens podessin distreure. La insinuació que si tornéssim als nivells dels anys setanta no passaria res greu, us serà molt útil per esfereir liberals i progressistes de diferents menes. Si pateixen del cor, més val que calleu, podeu tenir un disgust.

Tots tenim una esquerda.

La meva atenció és feble,
la responsabilitat prima,
la disciplina tova,
l’amor poruc,
l’alegria impensada,
la tristesa dolça,
la ràbia, present
i la por...
i el plaer...
ara sol i vent,
ara boira i lluna.

I fora, els altres, tan estranys,
just una escletxa;
emoció, pas, flama i aigua.
Ara boira i lluna,
ara sol i vent.

Amor ignorant, vida crua,
si jo sabés patir,
quan aprendria !
Unides pel revés ferida i estima.
Es trist, ermosa,
no en varem saber,
lligats pel dit, mal dit, res dit.
Amor desdit, temps que rodola.

M’afino, ara sens dubte,
cap a l’esfera de la llum,
i més enllà,
on no hi ha ni ombra ni clar...
ni cal cap paraula.

Com...

...un àcar a la pell de l'univers.

Intent - reexit tot s'ha de dir - d'aforisme.

Si al coneixement no l'acompanya la compasió, l'acompanya el cinisme,o la deseperació i el pesimisme, o bé, el pasotisme.

Quines coses.

De bon matí, tinc el mal costum de llegir el diari, m'agrada però sovint penso que em poso al cap coses que més aviat fan nosa. Un vici és un vici, que hi farem !!
A vegades llegeixo coses lucides que em fan trempar - intelectualment, es clar, soc un pervertit però no d'aquesta mena -
Un senyor que és diu Puigvert - Antoni Puigvert - menciona una anecdota biografica explicada per George Steiner , filosof viu i home lúcid per sempre. El seu mini llibret - d'Steiner - Nostalgia de lo absoluto, és una delicia. Steiner explica que va neixer amb una deficiencia congenita, la ma esquerra estava quasi paralitzada. El seu pare li lligava la ma dreta perquè no la pugues fe servir i obligar-lo a fer les coses amb l'esquerra. Steiner explica i reconeix que gracies això fa forjar el seu caracter, a més, de recuperar la mobilitat en la ma tonta. Expressa també agraiment a la determinació del seu pare. Diu que és l'experiencia que més positivament ha marcat la seva vida perque el va ensenyar a lluitar.
Avui - que sempre estem de collons - el pare d'Steiner seria considerat a més d'un mal pare, un deliquent, i probablement tindria molts problemes amb la llei i l'associació de pares; aquesta practica una vexació i inclús, potser, una tortura.
Com deia aquell : reflexionem-hi.
Perquè ens creiem tan que la manera d'ajudar a les persones és posar-los les coses fàcils ?

Futurologia...

No és bona idea fer futurologia, en realitat quan parlem del futur - no em refereixo ara a visionar el propi futur que és una cosa sana i recomanable, si, com tot, es fa bé - sino a quan parelm de quins fets poden condicionar la nostre vida, més a una escala social o política, o a escriure la Historia que vindrà . En realitat, estem projectant sobre el futur, les nostres pors o desitjos. Recomanat : qui vulgui parlar de les seves pors o desitjos - una altre cosa sana i recomanable, si com... - que en parli directament, camuflar-los en altres coses és fàcil que porti a la confusió.
Malgrat tot, una cosa és que jo sigui prudent quan parlo del futur, l'altre és que estigui disposat a combregar rodes de molí.
Ara mateix, vivim la vaga de transportistes deguda a l'alça del preu dels carburants. Crec que en el rerafons hi ha un fet de gran magnitud.
Avui, el moviment de mercaderies no és puntual sino estructural. A qualsevol supermercat o distribuidor podem trobar articles i productes de mig món. Fa molt de temps que, ja, no vivim de les coses que tenim aprop. En canvi, sabem del cert que aquest és un model comdemnat a encarir-se, i en alguna de les seves parts a desapareixer. El temps dirà quines.
Venen canvis, no sé quins, ni de quina magnitud però venen canvis. Cada dia que passa anem veient més que honradament no podem creure que ens quedem igual per molt de temps. Personalment penso que la propera decada serà moguda. Ja no parlem de les generacions futures , les generacions futures, com deiem fa anys, som nosaltres.

Qué ens guiarà en aquest panorama ?
Demà, en parlo. ( demà en realitat vol dir aviat).

Serà...

Si la atenció és feble, l'esperit no hi veu.

Serà...
... si deu, el pare, el mestre, l´univers, la realitat, la vida, l'atzar, el camp, o la mare que ho va parint tot plegat, ho vol. Darrera aquestes paraules hi ha històries hermoses.
...si la intenció és recta, si està plena de vida.
...si...
...menjar i beure; ficar i treure;
..sentir i patir, ballar i esborrar, pensar i enfocar.

la pluja fina

La pluja fina cau
amara les formes
minerals, vegetals, animals.

Ocupat d'estar viu,
descobreix allò que et dona vida,
no tindràs la més petita preocupació per cambiar
perquè la naturalesa de les coses vives és
transformar-se.

Transsacccions.

L'altre dia, en una xerrada sobre els drets culturals, una persona expressaba la seva perplexitat per l'expressió "diversitat cultural", El seu argument era de molt pes : la cultura sempre ho és de diversa , venia a dir que l'expressió és redundant . I efectivament ho és. És com intel·ligencia emocional - em que quedem intel·ligencia o emocional-. Son expressions que manifesten una transacció : ni la cultura era - ni és, de fet per a la majoria - diversa ,ni la intel·ligencia considerava - ni considera, sovint, encara - l'emoció com a resposta perfectament adaptada - o si més no potencialment.
Son codis de transsaccció que delaten moviments en els conceptes, noves realitats emergeixen. Ni poden ser pura i simplement ignorades , ni la cosa està prou madura per ser plenament i oberta acceptades, cal un pacte en el llenguatge que és alhora un estat de la questió.
De fet el llenguatge sempre és un pacte entre la realitat externa i la realitat interna. Agosaradament m'atreveixo a dir que el lleguatge expressa la transsaccció actual - viva ara mateix -entre el parlant , es dir, la consciencia i la realitat externa en la que posa l'atenció.

Fins aquí, tot dit, tot per dir.

De la llibertat, encara ( i l'aigua que baixa)

A l'institut quan era jove debatiem sobre la llibertat, és un tema que no s'acaba.
És un tema sempre calent, que provoca respostes . Sino mireu : "
No havia reflexionat que la llibertat s'exerceix i s'apren. Estic d'acord, i tambè hem pregunto ... però d'on surgeix la necessitat de cercar la llibertat? és només d'uns pocs que no neixem lliures?... no estariem tots determinats a priori per la nostra eduacació i cultura, com a mínim? no tendriem tots la necessitat d'anar més enllà del nostres programes mentals, socials i culturals? d'exercir la nostra pròpia identitat com éssers únics i irrepetibles? ... no estaria la diferència entre uns i altres en la elecció d'esforçar-se per aprendre la llibertat o acomodar-se en un mediocre conegut?
"

Preguntes fundacionals, respondre és viure , és exercir la pròpia llibertat. Massa perquè surti bé , inevitable provar-ho.

D'on surgeix la necessitat de cercar la llibertat ? - em pregunten
De la nostra constitució mateixa - contesto
M'explico : A diferencia dels altres animals la vida humana és pot guanyar i és pot perdre. El marge per les altres especies és molt més estret : si és donen unes determinades condicions la especie pot prosperar - a copia de lluitar, es clar - , sino a correr, l'especie desapareix.
És pot adaptar - em direu.
No pas en una generació , l'evolució genetica és molt lenta , a ritme de mil·lenis. - contesto.
L'homo sapiens és un essser obert en un grau molt superior a altres especies, excepte els virus i els microbis.
El camí no està fet, s'ha de triar. Això és la font de les possibilitats i dels conflictes.
Les possibilitats les demostren la genialitat de les creacions i les adaptacions humanes en el temps, en l'espai, i en les circumstancies mes variades. Un exemple extrem d'això, és que alguns presoners dels camps de concentració nazis, van sortir enfortits de l'experiencia.És un fet, que no justifica les barabaritats.
Els conflictes...les vides d'una manera o altre perdudes, la manifestació de la ignorancia. Einstein va dir que no estava segur de la infinitat de l'univers - després s'ha sapigut que no ho és d'infint sino...només brutalment gros ! - en canvi si que ho estava de la infinitud de la estupidesa humana.
La recerca de la llibertat és la necesitat humana d'aprendre a triar el camí, una gran necessitat : hi ha la vida en joc. I creu-me , apreciada C., tan de bó, fos el problema d'una minoria que no neixem lliures, es una questió de la nostra condició, es pot afrontar o amagar el cap sota l'ala però ningú s'en escapa.

Ho torno a dir : no neixem lliures, neixem amb la potencialitat d'esdevenir-ho.

Parafrasis.

Ja els grecs deien que les idees son poques, les formes moltes. En el fons saber i pensar és una continua i renovada parafrasi, una recapitulació peramnent. Recapitular és comprendre, comprendre és relacionar, comprendre és inventar par a mi mateix, fer-ho meu.
La reina de cors m'envia una parafrasi d'una entrada : collonut !
I si faras molt bé de nodrir-te del llibre d'en Panikar.
La parafrasi diu així :
"El malentès Caos com a desordre i no com a un ordre diferent al esperat, on les bifurcacions i les possibilitats estan servides, en la direcció de quelcom més integrador i abarcador, emergència d'alguna cosa nova, diferències que engendren diferències (definició de Caos segons E.Lorenz, el teòric i meteoròleg que va plantejar el famòs "efecte papallona":-)

Gogogol.

Ho acabo d'aprendre : un gogogol és un numero tan gran que no cabria escrit a l'univers, m'ho ha explicat en Jordi. Tenim unes converses tan interessants, jo i ell !!!
Qui és que es dedica a imaginar coses de d'aquestes ?
Quina enveja !!!
Vindrà un dia que miraré al meu voltant i descobriré que em paguen per imaginar coses utils i coses inutils. Amb les utils farè diners, amb les inutils m'hi divertiré.
Imaginar és imaginar, l'utilitat o no, és una valoració posterior .

Hi havia una vegada...

Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell i cul verd i va dir : "kdafñlsdfkj " perquè anava tou i parlavà enfarfegat. No l'entenia ni deu, ni la seva dona, ni el seu home - era bi- - ni la noia de la panaderia, ni els seus subdits, ni els seus consellers. Els seus enemics tampoc l'entenien però no era per això.En fi que ningú l'entenia. De fet ell no ho sabia però no s'entenia ni a ell mateix, i com que no s'entenia ni a ell mateix quan volia veure aigua demanava un cubata; quan volia coca-cola, un vas de vi; quan volia un suc, cervesa per això era el rei del nas vermell. I el cul verd ? perquè li deien el rei del cul verd ? perquè era un immadur !!!

Node.

“Allò que anomenem desordre és, abans que res, un ordre diferent al que esperàvem. Cal assumir la pluralitat d’ordres. Amb el nostre hàbit de privilegiar un determinat ordre reprimim el corresponent desordre, es a dir, reprimim la infinitat de les alternatives, en suma, reprimim el pluralisme.”

“Aproximacion al Origen”, Salvador Paniker

Hi ha molt a comentar, sobre la frase mateixa, sobre l'autor, sobre el llibre, sobre les implicaions del que diu, massa per avui, però podria ser que fos un leiv-motif ocult de les vuitcentes cares. He titulat l'entrada "node" perquè aquesta frase és una creença-node, una creença generadora de creences.

LLibertat...o no.

La declaració universal dels drets de l'home diu : " Els homes neixem lliures...." Ja l'hem cagada.
M'explico.
Ja sé, però val la pena redir-ho, que quan aquesta declaració fou formulada, la societat era, encara, pseudo- feudal i valia molt la pena subratllar el fet que la dignitat de cada persona - la declaració diu homes, el feminisme encara no habia arribat - és sustentava en el fet mateix d'existir, d'haber nascut. Era una proclama per la dignitat i reconeixement de tota persona abans de llur condició o situació. Imprescindible dir-ho, chapeau !! pels que ho van moure.
Però el temps passa, les circumstancies canvien i els sentits subtilment, una mica cada dia, pas a pas sense fressa, sense pressa però sense pausa, els sentits, deia, muten. Arrelats en un altre temps transformen el sentit, es a dir, es mouen en una altre direcció. Sentit tan vol dir significat com direcció.
Aviu aquesta frase de tanta importancia històrica per les lluites per la dignitat, ha esdevingut un malentes de consequencies catastrofiques.
Si algú pensa que ja és lliure - com ens fa saber la declaració - lluitarà per construir la seva llibertat ?
Evidentment no, ningu lluita per allò que ja té.
Les persones no neixem lliures, neixem amb el potencial d'esdevenir-ho. La llibertat no és res que es tingui com qui té un abric o una llibreta, la llibertat s'exerceix i s'apren. La llibertat no és regala, es una tasca a fer.