Les paraules neixen del silenci.
Les paraules tornen al silenci.
Les paraules son la tanda d'anuncis del silenci.
En una ocasió vaig llegir que no hi ha cap llei de la física que impedixi un univers en que la velocitat de la llum no sigui de 300.000 qm per segon. No podem saber si un lloc així, existeix realment. La física només diu que podria existir, no pas que existeixi. Si existis però no podriem saber res d'ell, seria radicalment incompatible amb el nostre. Qualsevol cosa que pugem imaginar sobre aquest lloc sabem que és falsa pel simple fet que la podem imaginar. És un lloc que no pot existir ni en la nostre imaginació.
Estic cansat de escriure endintre, ara escriuré enfora.
dimarts, 15 de gener del 2008
ABCDE...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
¡¡bien!!! ya llegó!!! por fin!!!
ResponEliminafresco y fuerte como el nuevo año.
¡¡Bienvenido!!!
Y aunque nuestra imaginación no alcance el universo, podemos imaginar que lo alcanzamos ... y gozar juntos de un viaje nano-mental, ¿no?
Benvingut!! t'anyorava...
ResponEliminaUn petonet, e
Bon dia Gos lila
ResponEliminaM’agraden molt els teus escrits.
Al llegir aquestes paraules m’ha vingut allò de si podem per exemple imaginar un color nou, diferent dels que coneixem, com si sempre haguéssim vist el vermell i ens poguéssim imaginar el blau. Crec que no, que la imaginació es mou dins d’uns paràmetres però algo em diu que en aquest univers n’està ple de colors inimaginables.
abans d'ahir m'imaginava que era una abella i polinitzava les flors d'un romaní, després que em besaven tendrament, també que podia sentir la fecilitat absoluta i també que l'aigua d'una font brollava per a tothom. quan vaig obrir els ulls, vaig veure la lluna plena.
ResponElimina