Passeig senzill.

Ploro amarg, 
una tristesa fonda. 
Et vaig dir, 
insensat ! 
que no et volia veure, 
i tu, tonta, 
em vas creure. 
Avars i porucs, nosaltres, 
rabia ! odi ! dolor ! 
i més, enllà un amor 
espès com la mel, 
ara vol, 
ara dol. 

He plorat fons, 
una tristesa amarga. 
Et volia creure 
i no ens varem veure. 
Volia veure la veu fonda,
la mirada blava, 
la rialla blanca, 
l'espurna a l'ull, 
la conversa savia, 
el passeig senzill.