dimecres, 12 de desembre de 2007

Dia gos.

Abans d’ahir vaig tenir un dia gos, molt gos. Vaig estar de mal humor tot el dia. Emprenyat, principalment amb mi mateix. Queixant-me, clamant al cel. Dominat per les idees negatives, xocant amb el món com una mosca en un vidre. Un cop, un altre, un darrera l’altre. Pensaments circulars, em queixo d’això, després d’aquell o aquella, em cago em la puta mare que va parir no se què, cap aquí, cap allà,...i tornar a començar.
Al vespre quan m’havia avorrit del meu propi discurs, vaig veure que eren les conseqüències del meu escrit “tenir raó”. Soc un insensat. Em vaig creure que podia escriure una cosa com aquella i quedar-me tan ample, santa innocència ! Escriure sobre el que queda a l’ombra – més o menys, al revers – de tenir raó, va desencadenar el procés de portar al conscient les vegades que he usat aquest comportament. Em vaig empassar tot el catàleg de les meves intransigències, pors i dubtes que amago darrera el fotut “tenir raó”. Escriure és, aquí, expressar latència. Allò que està gestant-se en la meva animà. Quan surt, és un nadó, tan tendre i bufó que fa gracia. Després, li surten dents i mossega.

L’altre dia, al diari, no recordo qui, un artista, deia : “ En una altre vida, voldria ser alt, guapo i tonto” Em penso haver-lo entès.

5 comentaris:

  1. Snif, snif...

    si et tornessis un gos tonto ens quedariem sense filòsof!!! sense el mestre, sense el meravellòs ser humà que ets!!

    Noooooo!

    Jo no deixo molts comentaris, però et vaig seguint i fa dies que entro a la web per saber coses de tu.

    Si vols ser gos, vale, però please, tonto no, torna a ser el gos lila.

    Petonets,

    E

    ResponElimina
  2. Ay, llevas ya muchos días sin escribir, esperando que se te pasara el enfado ... a mi cuando me pasa, me gusta que me dejen sola, para no morder al primero que pasa, y luego arrepentirme ... pero reconozco que cuando se me pasa, me entra la vena gatuna ... que me gusta que me den una caricia ... y una mirada del tipo: "no pasa nada" ... "te quiero igualmente".

    Jejeje ... ¿Y no nos podríamos tratar así a nosotros mismos? ... si fuéramos la mitad de exigentes con nosotros mismos de lo que somos, seguramente la vida sería más fácil. Nos han dicho muchas veces "no hagas con los demás lo que no te gustaría para ti", pero quién nos ha enseñado "no hagas contigo mismo lo que no harías con los demás".

    venga, ánimo, que nos gusta mucho lo que escribes ... y lo haces de puta madre ... y además, ¿quién dijo que lo que uno escribe tiene que ser verdad? ... una vez que alguien deja sus palabras en su blog, ya no le pertenecen más a él, sino al lector.

    Despojate de egos, que esto es un camino de trascender a uno mismo, y dejar que las palabras atraviesen a través de uno, sin necesidad de ser el dueño de las mismas ... eso es lo que yo entiendo por la danza de los corazones ...

    ResponElimina

 
Contatori per sitocontadores web