doncs, ja seria hora no? aquests es pensen que ho poden solucionar tot amb la seva ideologia benefactora i falsament equànime. Ai collons! no s'adonen de que si tot els ha anat tant bé és perquè ja comptaven amb avantatge des del principi -inlòs occident-. Però d'això no se'n recorden, o ho han oblidat maliciosament. Daltra banda, quin comentari més moralista, a veure si tu afines millor la punteria...
Un dia vaig començar a escriure aquest bloc. Llavors ho feia com el gos lila, em calia emmascarar la meva personalitat. Ara vull tornar escriure. Sento un impuls renovat. Segueixo buscant la meva veu i com portar-la al món. Assajo. Busco. Provo. Respiro. Busco el meu propi amor i l'amor que aguanta la vida. La vida és l'objectiu mateix d'aquests escrits. Em dic Xavier Planagumà Soler, treballo de Coach. Les vuit-centes cares és una recerca personal, moments del meu viatge de l'heroi, un viatge per arribar a casa. La recerca del sentit i un lloc en el món. Un batec, un alé. Benvingudes, benvinguts.
doncs, ja seria hora no? aquests es pensen que ho poden solucionar tot amb la seva ideologia benefactora i falsament equànime.
ResponEliminaAi collons! no s'adonen de que si tot els ha anat tant bé és perquè ja comptaven amb avantatge des del principi -inlòs occident-. Però d'això no se'n recorden, o ho han oblidat maliciosament.
Daltra banda, quin comentari més moralista, a veure si tu afines millor la punteria...