.
Si tinc deu coses amb les seves identitats i em fixo en allò que tenen en comú, descarto deu singularitats.
Les singularitats caracteritzen les identitats, les fan ser el que son.
La gracia de totes les identitats és la singualritat que les diferencia de les altres.
La naturaleza d'una identitat és la seva singularitat.
El caracter d'una determinada identitat és la seva singularitat.
El do i la funció d'una identitat és la seva especificitat.
El sentit de la identitat és la seva relacionalitat, és a dir , la comunicació real, concreta, efectiva i present que li donà vida.
La comunicació agermana les singularitats.
Les singularitats acullen la comunicació.
Si no hi hagués singularitats, qui és comunicaria ?
Si no és comuniquessin, qui reconeixeria les especificitats ?
Comunicar és armonitzar especificitats, sintonitzar singularitats.
És la dansa de les diferencies, ballant la musica de la comunicació.
La dansa de les formes
sempre canviants,
sempre constants.
La dansa de les formes
rectes, tortes i ondulants
Precises, consices i obtuses, difuses.
Les formes de la dansa
la música, l'harmonia, la melodia, l'estridencia, l'eloquencia.
La paciencia i ...ai... la ciencia.
Tu forma, Dansa !
simetriques, paraleles i fractals,
asimetriques i lineals,
simultanies i inclusives,
exclusives i espirals.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada