El dia 1 vaig transcriure una cita. Al posar-la al bloc i al rellegir-la, me l'he posat, també al cap.
Ara l'entenc perquè m'agrada : parla de Déu però és radicalment anti-dogmatica. Hi ha poc espai per saber qui té raó i molt per compartir la pròpia experiència, passem del debat d'opinions, arguments i, sobretot, creences a la bellesa i el fonament - o no, es clar – de les expressions. Compareu amb com soleu sentir a parlar del tema. Com deia l'avi d'un amic “hi ha gent que fa el que sap i gent que sap el que fa”.
Que és l'anti-dogmatica, en positiu ? Saber de que s'esta en contra pot servir per alguns moments però per construir cal saber que es vol.
Que és l'anti-dogmatica, doncs ? Nodrir la vida i acceptar l'expériencia.
mmm... pues nodreix de la vida. no?
ResponEliminaNo estàs essent dogmàtic, dient que "parla de Déu"?
ResponEliminaHehehehe.
Serà que necessitem creure en quelcom superior. Però per mi que trobar quelcom superior no és gaire difícil. Allò difícil és esdevenir suficientment (i sobretot lliurement) humil com per adonar-se que la natura, o l'amor, o l'energia universal, o... tenen més grandesa de la que tindrà mai la pròpia persona.
Si accepto que només és el nom que a mi m'agrada, no soc dogmatic. Has dit una cosa molt bonica i plena de saviesa " esdevenir suficientment i lliurement humil...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSí. Prou humil, però ha de ser quelcom escollit lliurement. Una humilitat forçada per la por no és vàlida.
ResponEliminaPer dir-ho d'una manera més, ha ser autentica, genuina, que surti del cor, que estigui en harmonia amb el propi ser. Forçada ni per la por ni per res.
ResponElimina