.
No hi ha joia - llegeixis alegria de viure - sense purificació.
No hi ha purificació sense dolor.
.
Compte el dolor que hom sent en el procés de purificació, és una dificultat a aceptar, de cap de les maneres l'objectiu. Buscar el dolor no és buscar la purificació, és masoquisme. Ara bé, qui no pugui transitar i acceptar amb determinació el dolor que trobi pel camí, no assolirà la purificació necessaria per a viure amb alegria. La purificació és netejar les impressions emocionals, biografiques, adquirides en el procés de socialització i educació, principalment adquirides, secundariament heredades i socials.
.
carai, nano ... et superes a cada dia!! Aviam si deixas una mica d'intel.ligència pels demès!!
ResponEliminaSi, és interessant.
ResponEliminaSona una mica soixanthuitart, això de que "ha perdido (...) capacidad de sentir y expresar en forma directa y creativa", potser el Perls és hereu d'aquells anys.
Potser es podria matitzar, és evident que el moment actual permet possibilitats inèdites de creativitat i autorealització, però alhora mai havien estat tant dominades per l'homogeneïtat i el consum immediat.
"Ha reducido la vida a una serie de ejercicios verbales e intelectuales" això és una certa deriva del progrés, amb aspectes positius -major autonomia per a l'individu- i de negatius -una imprevisible gestió tecnòcrata-.
Potser l'home modern ha renunciat a explorar noves formes de subjectivitat i d'organització, i s'ha imposat l'home unidimensional, com ja es va dir, però no podem llençar les paraules per superar-lo, sinó que potser n'hem de recuperar el seu valor.
Voilà!
Una sentència sàvia...
ResponEliminaara bé, la primera pregunta és:
com un pot portar a terme aquesta "purificació"? els grecs parlaven de "catarsi" i la contemplació de la tragèdia els ajudava. Llàstima que ara només tenim reality shows...
la segona és:
intueixo que aquest procés és inacabable, ho és realment? és a dir, la impossibilitat de fer net del tot és a cada cantonada, aleshores és un esforç titànic i encara de resultats no sempre assegurats. Aleshores també cal saber carregar amb part del dolor que hem heredat.
Ras i curt, cal saber conviure amb la pròpia mer... Perdoneu l'expressió!