.
No sé que és la realitat, no crec que es pugui saber , però ha de tenir forma , segur.
Sigui el que sigui, és alguna cosa que comença en mi , continua en el món que puc tocar amb la mà , més persones que coses, i es projecta fins l'infinit que puguis imaginar. I on acaba ? Vés a saber, el que és jo continuaré investigant.
.
Escric aquestes coses que ni jo sé on van - ni si van o venen - perquè......m'ho paso bomba !!!!
dimecres, 27 de febrer del 2008
Real, potser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
...em plau la idea que de que la realitat és sempre polièdrica -com les vuitcentescares- però, també, que per saber-ne alguna cosa hem de partir del pròpi cos, sobretot materialment, carnalment, de l'experiència de sentir un "bategar", de sentir l'èxtasi del plaer i la punxada de la ferida.
ResponEliminaLa realitat és polièdrica, i les persones la veiem així, però tothom comparteix una experiència que és comuna: la de sentir el pròpi cos, la d'estar "encarnat", i això és el que ens uneix, o ens hauria d'unir...
La realitat és polièdrica i inefable, però hi ha una realitat de la que cap ésser humà es pot desempallegar, que és única i contingent: és la realitat de compartir un cos, de compartir la fragilitat, o millor encara, la vulnerabilitat.
O expressat d'una manera més simple, evocadora i crua: la mateixa fam que desnodreix els nens africans és la que em mataria a mi, el mateix artefacte que esclata en aquests moments a Irak també em faria miques a mi...