dimecres, 10 de desembre de 2008

Ja m'agradaria !!!

“En el filòsof, l'home de l'amor a la veritat i a la vida conscient, vida i doctrina tenen que estar d'acord. El centre de tota doctrina és allò d'ella que els seus seguidors materialitzen.(...) Amb tot, si el filosof està cridat a viure allò que diu, aleshores la seva tasca és, en un sentit crític, encara, major : la de dir el que viu.(...) Encarnar una doctrina significa convertir-se en el seu mitjà. Això és el contrari d'el que s'exigeix en el “plaidoyer” moralista de un obrar estrictament dirigit per allò ideal. Al atendre allò que és encarnable, estem protegits de la demagògia moral i del terror de les abstraccions radicals no vivibles”.
Critica a la raó cínica, pag 176 – Peter Sloterdijk.

Estimar saber, conscients que el màxim risc és generar un pensament a l'altura de les pròpies neurosis, necessitats i interessos, un pensament que sigui, en la seva major part, projecció de la pròpia subjectivitat egotica sense purificar. Recordem Jung : tot el que no és consciencia, és projecció. Sinó aprofitar que el procés d'estimar saber, que l'amor a la veritat, posa en evidencia les pròpies limitacions, per distanciar-se'n i amb l'objectiu final, si és possible, de superar-les i dissoldre-les. És a dir, aprofitar la voluntat de comprendre la realitat i adaptar-se als temps que toca viure per desenvolupar vida conscient. Filosofar per construir un art de viure, estar en el món fruint en el present de la vida que m'ha estat donada i al mateix temps projectant cap al futur les potencialitats que tinc per desenvolupar-les i realitzar-les – es a dir, fer-les reals. Les potencialitats que, de fet, no son meves sinó de la nissaga d'homes a la que pertanyo, els meus ancestres concrets. Potencialitats que es manifesten a través de la meva vida. I així universalitzar-se, realitzant en l'espai de la pròpia existència, en el temps del propi poder personal, alguna de les potencialitats humanes.

4 comentaris:

  1. Un dia vaig dir per algun lloc que Aznar era un dictador en potència, i se'm va contestar de manera contundent i desagradable. Però em vaig adonar del perill del concepte. Ara em fa molt de respecte parlar de potencialitats. Fins a quin punt, en parlar de potencialitats, es parla d'alguna cosa?

    Vuit-centes salutacions.

    ResponElimina
  2. Ocupat de les teves potenciañlitats i deixa estar els altres. Aquell dia sense saber-ho i sense voler-ho vas tocar un punt dolorós pels que t'escoltaven. La resposta contundent més que negà el que tu deies, afirmava la seva incomoditat.

    ResponElimina
  3. Drac: La teva afirmació era simple psicologia política platònica.

    ResponElimina
  4. Hum... gràcies?

    (Qui li ha dit que jo hagi anat mai més enllà de la simple psicologia política platònica?) (de fet em sorprèn que consideri que he arribat a aquest punt).

    ResponElimina

 
Contatori per sitocontadores web