Ho confesso, soc un nen de quaranta-cinc anys.
divendres, 30 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
- Tempus Fugit
- Un dia vaig començar a escriure aquest bloc. Llavors ho feia com el gos lila, em calia emmascarar la meva personalitat. Ara vull tornar escriure. Sento un impuls renovat. Segueixo buscant la meva veu i com portar-la al món. Assajo. Busco. Provo. Respiro. Busco el meu propi amor i l'amor que aguanta la vida. La vida és l'objectiu mateix d'aquests escrits. Em dic Xavier Planagumà Soler, treballo de Coach. Les vuit-centes cares és una recerca personal, moments del meu viatge de l'heroi, un viatge per arribar a casa. La recerca del sentit i un lloc en el món. Un batec, un alé. Benvingudes, benvinguts.
És fantàstic!
ResponEliminaJo sóc una iaia de vint anys (però en rehabilitació: estic millorant).
Collons, quin parell! xD
ResponEliminaHi ha altes coses qe no confeses eh...
ResponElimina